L’ús del català pels batlles de cinc pobles de la Catalunya Nord va revifar la consciència de la catalanitat i està obligant l’estat francès a pronunciar-se. Més encara: ha donat visibilitat a la Catalunya francesa, gairebé desapercebuda al Principat. L’única dona d’entre aquests cinc batlles, Marie Costa, va mantenir la postura més ferma, reivindicant la naturalitat indefectible amb la qual li surt de parlar català. Més enllà d’haver desafiat l’estat francès, la feina de la batllessa al Vallespir està canviant el rumb d’una vall amb una rica història. El projecte més destacat fins al moment és la renovació de l’Hospital Militar, una estructura termal colossal que porta quaranta anys en desús.
Prop de tres anys després de la seva primera entrada a l'Ajuntament dels Banys, la batllessa Marie Costa va desafiar l’estat francès fent servir el català als plens municipals. Costa és representant del Consell per la República, i el seu compromís amb el país ha estat reconegut pel Col·legi d’Advocats de Catalunya aquest passat mes de setembre. Recentment, un documental de TV3 sobre els batlles catalanistes de la Catalunya del Nord va donar visibilitat a la lluita per la llengua que aquests estan duent a terme. Aquesta acció i les seves conseqüències penals van obtenir alguna visibilitat al Principat, a on Catalunya del Nord continua sent una realitat llunyana i poc tangible.
El Vallespir és la vall nord-catalana més oberta cap al sud. Aquesta proximitat explica el vincle històric amb la part espanyola de Catalunya, i la raó de ser de l’aposta transfronterera de la batllessa Marie Costa. Aquests esforços es traslladen a la comuna dels Banys amb, entre altres accions, la restauració dels noms catalans dels carrers de Palaldà, classes de català per a la mainada a l’escola maternal i primària, i museus que expliquen la història de les valls catalanes en tres idiomes (català, francès i anglès).
Més encara, a finals de 2023 s’ha aprovat la llicència d’obres de l’Hospital Militar, una estructura composta de tres edificis gegantins, situada en un parc arborat de sis hectàrees situat al centre dels Banys. El grup privat Temperance hi construirà un complex formatiu per atletes d’alt nivell, a on s’hi podrien matricular fins a 250 alumnes. Despertant de quaranta anys d’abandonament, el nou complex de l’Hospital Militar podria contribuir així a rejovenir la població de la vall. La rehabilitació no és fútil, doncs l’Hospital Militar ha estat estretament associat a l’auge del termalisme al llarg del segle XIX, que va ser l’època daurada dels Banys.
Els Banys, un poble al bell mig del Vallespir
Cap a finals del segle XIX, en l’època de major esplendor, el poble dels Banys era conegut com la “Perla dels Pirineus” perquè gaudeix d'un clima més suau que la resta d'establiments del departament. Un dels instigadors d'aquest renaixement, el general Castellane, va impulsar la construcció d’un Hospital Militar, que es va inaugurar l'any 1855 sota el regnat de Napoleó III. Les tres naus, que podien acollir 600 pacients, eren alimentades per un viaducte de 376 metres de llarg. Dos segles després del Tractat dels Pirineus (1659), Amélie-Les-Bains esdevenia una destinació de referència per la classe benestant francesa.
La fama dels Banys com a destinació termal va influir sobre el model urbanístic del poble, i en va acabar generant una dependència perillosa. El grup econòmic més significatiu de la vall actualment és la Chaîne Thermale du Soleil. La seva clientela es compon majoritàriament de gent gran que, gràcies a la seguretat social, poden fer estades termals de tres setmanes. Però, a partir dels anys 90, la clientela de les cures termals s’ha anat reduint en paral·lel al progressiu desmantellament dels drets socials. La pandèmia de Covid-19 va rematar aquest model econòmic orientat al termalisme medicalitzat. I és justament l’any 2020 que la batllessa guanya les eleccions municipals.
Lluny de la visibilitat mediàtica, l’activitat política de la batllessa a escala local sembla haver canviat algunes dinàmiques que hi eren enquistades des de fa dècades. L’equip municipal s’ha esforçat per superar “l’esperit de campanar” i desplegar una política ambiciosa que englobi tot el Vallespir. En primer lloc, el nou ajuntament es va topar amb un parc patrimonial i immobiliari en pèssim estat. N’és un exemple l’església de Sant Martí a Palaldà, d’un alt valor patrimonial. Ara s’han renovat esquerdes que amenaçaven el conjunt medieval i s’ha renovat de dalt a baix els annexos, en els quals hi trobem actualment dues sales d’exposicions i un local apèndix del País d’Art i d’Història Transfronterer (PAHT).
Una frontera tenaç
Pel lector sud català, el vincle amb el passat i la llengua són un fet innegable. Tanmateix, són moltes les traves que impedeixen que el mateix succeeixi a la Catalunya Nord. Per molts factors: a la part alta de la vall del Tec, perquè hi predomina una població fragilitzada; al Vallespir, perquè la política de reforestació de l’estat francès va condemnar la vall a l’estacament econòmic; al departament dels Pirineus Orientals, perquè les administracions no entenen ni recolzen l’aposta catalanista de la batllessa; i perquè la capital del departament està en mans de l’extrema dreta.
Així doncs, com hem de pensar aquest territori: com una regió marginalitzada de França, o com una vall germana i veïna del bressol de Catalunya? Com un territori inhòspit i accidentat, o com una terra d'aigua en temps de sequera? Arribats a mig mandat, el mandat de Maria Costa es debat entre aquestes diferents interpretacions. No cap dubte que recuperar la història de la vall i el seu patrimoni és un primer pas per construir un territori acollidor i reconciliat amb la seva identitat. Lluny de la visibilitat mediàtica, l’equip municipal ha aconseguit posar en marxa diversos projectes de gran alcanç, que podrien activar l’economia d’una vall que no s’ha recuperat mai del gran aïguat de 1940.
Article publicat a l'Escletxa
