Com s’explica que l’estat francès sigui tan eficaç a l’hora d’erradicar les altres llengües que existeixen en el seu territori? Mitjançant la força, per suposat, però una força ben diferent de la que fa servir l’estat espanyol. L’episodi administratiu viscut a començaments d’any a l’Alt Vallespir il·lustra els mecanismes de control subjacents al discurs de la llibertat d’expressió, molt característic del model francès.
El centralisme à la française
Parlar del dret a l’autodeterminació és parlar del principi de subsidiarietat, segons el qual les decisions s’han de prendre a l’escala geogràfica més reduïda possible. Aquest principi ètic configura una forma de sobirania que s’articula des de baix. A la pràctica, el principi de subsidiarietat dona protagonisme als veïns i als seus Ajuntaments, quelcom que l’estat francès vol evitar.
En l’últim número de l’Escletxa, hem donat a conèixer els reptes municipals als quals s’enfronta la batllessa de l’Ajuntament dels Banys, Maria Costa. És essencial entendre els reptes quotidians, perquè una llengua no es defensa només amb polítiques lingüístiques. És en el dia a dia que l’equip municipal dels Banys va creant les condicions per mantenir una relació de forces favorable als habitants del municipi. Com hem explicat, recentment s’ha desbloquejat un projecte econòmic de grans dimensions que s’insereix en un esforç més ampli de revitalitzar una vall estancada en un model termal sense futur.
La contextualització presentada al número 52 de l’Escletxa permet encarar un nou repte : el de comprendre com funciona el centralisme à la française. És ben sabut que el català es troba molt malmès a la Catalunya Nord. Només una tercera part dels habitants declara saber parlar català. Més del noranta per cent de les interaccions en l’espai públic tenen lloc en francès. Però el fet és que una part significativa de la població del departament dels Pirineus Orientals se sent catalana i s’enorgulleix de ser-ho. Defensen la identitat catalana sense reivindicar-ne l’idioma, el que resulta incomprensible des del Sud. Encara més, en aquests comicis europeus l’extrema dreta francesa ha aconseguit més del 50% dels vots, el que suggereix que la reivindicació de símbols culturals catalans no entra en contradicció amb la tradició centralista francesa.
Com s’explica que l’estat francès sigui tan eficaç a l’hora d’erradicar les altres llengües que existeixen en el seu territori? Mitjançant la força, per suposat, però una força ben diferent de la que fa servir l’estat espanyol. L’episodi administratiu viscut a començaments d’any a l’Alt Vallespir ens servirà per il·lustrar els mecanismes de control subjacents al discurs de la llibertat d’expressió, molt característic del model francès.
Un joc deslleial: Les competències municipals sota pressió
Cronologia del conflicte entorn a la competència turística:
Març 2023 : Creació de l’Agència d’Atractivitat (AA) mancomunada sota la forma jurídica d’EPIC.
Desembre 2023 : Aprovació pel consell municipal dels Banys d’una aportació de 200.000 € al pressupost de l’AA.
Gener 2024 : Els controls d’igualtat rebutgen aquesta mesura al·legant un conflicte d’interessos.
Febrer 2024 : El ple municipal dels Banys revoca el finançament prèviament aprovat i accepta transformar l’AA en una associació (EPA).
Març 2024 : L’estat francès rebutja la transformació de l’AA en un EPA.
Abril 2024 : Maria Costa i el president de la mancomunitat, Claude Ferrer, es reuneixen amb els representants de les diverses administracions franceses.
Maig 2024 : L’estat francès posterga al 2025 la resolució del conflicte d’interessos.
Amb la llei NOTRe de 2015, l’estat francès va desplaçar les competències turístiques del nivell municipal al de la mancomunitat. Les oficines de turisme deixen de ser administrades per cada ajuntament, com succeeix a Catalunya Sud. A finals del 2016, la llei Montagne II introdueix algunes excepcions. I, a finals del 2019, s’eixamplen aquestes excepcions, de manera que alguns Ajuntaments es troben exempts de l’obligació de cedir les seves competències.
És en aquest context que la batllessa Maria Costa va capitanejar una negociació de les regles del joc. El repte, que és tot menys fàcil, és fomentar el turisme sense perdre autonomia local. Resulta que els Banys es beneficia de finançaments especials degut a la qualitat dels seus serveis turístics, íntimament lligats al negoci termal. Per tal de no perdre aquest segell de qualitat, els Banys proposa una absorció-fusió invertida : els Banys absorbeixen els 13 altres municipis, als quals s’estén la Categoria 1 de turisme. Així, els Banys conserven la seva competència turisme, i els 13 municipis reben més finançaments.
I així ha estat. A inicis de 2023, els Banys i els 13 altres municipis de l’Alt Vallespir creen un nou organisme de la mancomunitat, l’Agència d’Atractivitat. Així doncs, el territori de l’Alt Vallespir passa a ser promogut de forma coherent, amb la visió col·lectiva que caracteritza la política de la batllessa. Com dèiem en el nostre article anterior, l’Alt Vallespir va quedar arruïnat per l’Aiguat de 1940, i depèn en bona mesura dels ingressos del sector turístic.
Però, tot just passat un any de la creació de l’Agència d’Atractivitat, l’estat francès torna a la càrrega. Al desembre 2023, l’Ajuntament dels Banys aprovava un avançament de 200.000 € destinats a pagar els sous del personal de l’Agència. A inicis de 2024, els controls d’igualtat sancionen aquesta mesura, al·legant que la batllessa no pot finançar l’Agència i ser, alhora, ostentar-ne la presidència. El que s’havia fet seguint les instruccions de l’estat francès esdevé un tema de conflicte d’interessos, quan l’any anterior s’havia pogut fer sense problemes.
Davant d’aquesta situació, Maria Costa proposa crear una associació, seguint el model del Conflent. La presidència quedaria en mans de l’antic batlle de Prats de Molló i la Presta. Aquesta solució també va ser rebutjada per l’estat, que només concep una sola solució: la de passar pels seus organismes reguladors. Tant val dir que, rere aquest procés, la competència turisme dels Banys quedaria en no-res, i per tant la resta de la vall tampoc es beneficiaria dels privilegis administratius de l’estació termal més freqüentada de la vall.
En conseqüència d’aquest advertiment de la justícia administrativa, el febrer 2024 el consell municipal dels Banys va revocar l’atribució de l’avanç de 200.000 €. S’apropava la primavera i estava clar que cap al maig no quedaria pressupost per pagar els sous del personal de l’Agència. Preparada per enfrontar-se a la justícia administrativa francesa, la batllessa va demanar el suport del president de la mancomunitat, Claude Ferrer, batlle de Prats de Molló i la Presta.
A mitjans d’Abril, Maria Costa i Claude Ferrer van baixar plegats a Perpinyà, representats pel mateix advocat. Si més no, van aconseguir postergar la resolució del conflicte al 2025. Paga la pena esmentar que tots dos batlles són polítics compromesos amb la pertinença del Vallespir a Catalunya. Són defensors de la llengua catalana i de les particularitats del Rossellonès, i treballen per promoure la cultura i la història catalana de la vall (com per exemple mitjançant el museu transfronterer Les Valls Catalanes que agrupa les valls del Tec i del Ter).
Un independentisme català à la française?
Ja coneixem amb escreix les característiques de l’autoritarisme espanyol. La política de mà dura té el desavantatge de crear una reacció política desfavorable al règim. Molts recordareu les sàvies paraules d’en Francesc Macià que, rere els Fets de Prats de Molló, afirmava que “perdent, guanyarem”. L’any 1926, en Macià instal·lava la seu central del seu partit a la Vil.la Denise i planificava un cop d’estat que mai tindria lloc. El seu petit exèrcit va ser descobert pels Gendarmes, que van detenir a tothom abans que el pla es posés en marxa. Davant de l’absència de fets delictius, i enarborant la llibertat d’expressió, l’estat francès no reprimeix aquest moviment armat, sinó que instrumentalitza aquest judici per legitimar el seu conflicte amb govern feixista italià.
El judici d’en Macià va portar al primer plànol mediàtic la causa catalana. Aquesta visibilitat va tenir un alt cost polític per la dictadura d’en Primo de Ribera. De vegades, l’aposta tàctica per la legitimitat aconsegueix molt bons resultats. En són un exemple les pallisses de la Guàrdia Civil durant el 1-O, que van esgarrifar mitja Europa. Podem dir que la batllessa Maria Costa també seguia aquesta línia quan va defensar el seu dret a parlar català als plens municipals, emparant-se en el dret a la llibertat d’expressió.
En aquest nou episodi de la política vallespirenca, l’aposta ha estat de definir des d’un bon començament unes regles del joc que siguin favorables. Donant-li la volta a l’afany centralista de l’estat francès, s’han estès els privilegis dels Banys a tota la mancomunitat, tot i conservant les competències municipals. No cap dubte que l’estat francès tornarà a la carrega per reduir el Vallespir a la impotència. És fins i tot probable que el procés de negociació fracassi i que l’estat acabi guanyant. Però mentrestant, els habitants de l’Alt Vallespir poden caminar amb el cap ben dret.
Article publicat a l'Escletxa
